F-eines : LlatÍ.

LLATÍ

Abans d'entrar en matèria, què us sembla si comencem fullejant una revista (en llatí, és clar)? 

 

Assignatura, aquesta, present tant en el Batxillerat (modalitat d'Humanitat i Ciències Socials), com en l'ESO (optativa de quart curs), està, en tots els casos, subdividida en els apartats de

- Llengua llatina (eines de coneixement del llatí, que ens permetin entendre i/o comunicar-nos en aquest idioma).

- Cultura i civilització (vida quotidiana, història, art, literatura... en el món romà clàssic).

Conscients de la quantitat de material que cal manipular, tant a l'hora de aprendre els principis de la llengua llatina, com en estudiar els aspectes més rellevants de la cultura i la civilització romanes, els hem classificat segons els diversos cursos acadèmics. Tanmateix, reservem dos apartats per a enllaços que poden interessar tot l'alumnat, així com per a imatges que no corresponen necessàriament a cap dels cursos, o potser a tots.

Esperem que tot plegat us pugui ser ben útil.


 Recordeu que, per a qualsevol dubte i/o suggeriment, teniu a la vostra disposició el formulari de correu.


VALETE OMNES

Coincidint amb les nostres festes nadalenques, els romans celebraven les SATURNALIA. Aquí teniu una breu informació sobre aquesta festivitat.

Un article molt interessant sobre el gust dels romans pels perfums. I un altre sobre l'amor i el matrimoni a l'antiga Roma.

Els romans no rentaven la roba a casa, ja ho sabem; però aquí teniu un article molt interessant de Maribel Bofill sobre els establiments que donaven el servei de rentar, apedaçar, (re)tenyir i planxar: les fullonicae i tinctoriae.

L'origen de la numeració romana, explicat en un vídeo d'allò més clar i interessant. 

Una muntanya feta de restes d'àmfores, el Monte Testaccio, a Roma (si cliqueu sobre la foto, trobareu molta més informació)

L’aplicació per a tauletes 3D Bàrcino recrea amb tot el rigor històric i científic la ciutat en ple segle III. A més, permet superposar imatges actuals amb les construccions de l’època. Aquest vídeo ens en parla i mostra algunes de les imatges: 

Per Tots Sants, en el nostre món modern, si no hem ja sucumbit al Halloween anglosaxó, recordem els nostres difunts, com feien els romans en les Parentalia. Aquí teniu un article sobre aquesta tradició.

Els romans eren uns meravellosos artífexs d'objectes de vidre. Si cliqueu la imatge, anireu a un web sobre el vidre romà (en italià), que acaba amb una galeria de fotos realment preciosa: 

 

Els paral.lelismes entre el món romà clàssic i el nostre són nombrosíssims. Aquí teniu un enllaç a un article molt interessant, que porta el títol de "¿Cómo era la economía mundial en el siglo I?"

Tal vegada gens pràctic ara, però molt interessant, aquest mapa interactiu que, com "via michelin" o "google maps", calcula el trajecte i cost del viatge (en vaixell, ase, carruatge, a peu) entre dues ciutats dins de l'Imperi Romà. 

L'any 2014, en què vam commemorar els 2000 anys de la mort d'Octavi, es féu aquesta restitució de la famosa estàtua d'August Prima Porta segons els colors en què havia d'haver estat pintada:

Per si no recordàveu com la solem veure ara, aquí la teniu: 

Harry Potter i la tradició clàssica tenen una relació estretíssima, que queda molt ben comentada en l'article que us enllacem aquí

 

MOLT INTERESSANT: molt clara i visual, aquesta evolució dels diversos alfabets; feu una ullada, és clar, a l'evolució del nostre, el llatí. 

Amb aquest mapa digital podem trobar qualsevol lloc de l'Imperi Romà. Realment espectacular. 

Abans de ser romans, vàrem ser ibers. Aquí teniu un documental sobre aquesta cultura, la llengua de la qual no som encara capaços d'entendre:

Seguint amb els documentals divulgatius, aquí teniu el que van titular "Som romans":

Tot desmentint els tòpics sobre les bacanals, aquí us deixem uns apunts i un article. 

I, parlant de festes, aquí us deixem l'enllaç a l'agenda pagana del lloc culturaclasica.com.

Voleu passejar virtualment per la Roma del segle IV de la nostra era (aprox. any 320)? Rome reborn us ho permet. Seieu i gaudiu-ne... 

Excel.lent pel.lícula d'animació, estrenada el 2012, Carthago Nova, ens ofereix, tot seguint el fil de la vida de un personatge de ficció, una visió molt completa d'una ciutat romana d'època clàssica.

Aquí us deixem un enllaç molt pràctic per a saber el dia i l'hora segons el sistema romà de mesurar el temps. 

El diumenge 14 d'octubre de 2012, Televisión Española estrenà una sèrie de tretze episodis basats en mites i llegendes grecoromans. Aquí us deixem l'enllaç al web del programa: Mitos y leyendas

Núria Castro, egiptòloga especialista en la vida quotidiana de l'antic Egipte, va donar una conferència interessantíssima, dins les activitats de l'exposició "El sexe en el món romà", que duia el títol de "Cleopatra, Juli Cèsar i Marc Antoni". Els apunts que hi vàrem prendre són aquí, en format pdf. 

Un de Forges i dels romans:

 

Algun costum, definitivament, no el compartim amb els romans: 

 

El videoclip de "Roma", de Manel, s'ho val molt, tant pel que diu com pel que mostra. Gaudiu-lo, si us plau. 

El 8 d'octubre de 2011, a La 2, el programa "Saca la lengua" es va dedicar al llatí i als llatinismes. Molt i molt recomanable. Aquí el teniu enllaçat.

Tot és absolutament fals, però no deixa de ser rigorosament versemblant: la Domus Alba, l'apòcrif prostíbul de Baetulo. Aquí us n'enllacem el blog on els seus creadors han deixat les imatges de les "troballes" i l'exposició que se'n va fer, un documental, els textos amatoris i els grafits... Verum non est, sed ingeniosissimum!! 

"Habesne curiositatem?" pregunta l'Amparo Moreno, una ex-professora de Llatí, des del seu blog. Com que segur que tots en tenim, de curiositat, aquí trobareu informacions "curioses"...

La pel.lícula Life of Brian de Monty Python (dir. Terry Jones) és sempre recomanable, però hi ha un fragment en què uns personatges que diuen que volen fer fora els invasors romans -són a Palestina fa uns dos mil anys- repassen què els han donat els romans. La vis còmica potser es perd una mica traient l'escena de context, però aquí la teniu per si us animeu a veure la pel.lícula sencera: 

Documentals sobre el món romà, n'hi ha molts. N'hem triat un, produït per The National Geographic Society, "Tecnología romana", la primera part del qual enllacem aquí.

¿Qué fue de la legión perdida?, les restes de la desfeta de Cras a Pàrtia, es pregunta en Javier Sanz, junt a un munt d'historiadors més des de fa segles. En aquest article del seu magnífic web "Historias de la Historia" ens proposa una hipòtesi ben interessant.

Precios y salarios en la antigua Roma, un altre dels interessants articles de "Historias de la Historia". 

I, seguint amb els articles de "Historias de la Historia", aquí ens explica per què no qualsevol pot ser mestre, però sí ministre

Un altre article de "Historias de la Historia", ara sobre l'inici de l'ús de vidre per a finestres

El següent es titula "Roma se llevó de Hispania el gàrum, el aceite, las puellae gaditanae y el jamón serrano"

El mejor dentífrico de la antigua Roma era de Hispania. 

I ara, El negocio editorial en la antigua Roma

El clavus, la franja de color porpra, identificava les túniques i togues praetextes, pròpies de nens i senadors. Aquí teniu un article molt interessant sobre el color porpra.

La carta d'en Jules. El 9 de maig de 2010, dia d'Europa, al seu bloc Aracne fila i fila, la Margalida Capellà publicà la carta d'un noi francès, en Jules, estudiant de llatí i que us enllacem aquí. Hi trobareu, també, les respostes que li enviaren i el seu agraïment. Us animeu a llegir-la? 

Aquí teniu un interessantíssim text sobre la dona en el món romà, publicat a Facebook per Derecho Romano 101:

"Tenemos por sabido que el esquema familiar dominante en la familia romana de la antigüedad fue el patriarcado, que se caracterizó por el dominio exclusivo del ‘paterfamilias’ y la amplia gama de derechos y potestades que ejercía sobre los demás miembros de su familia.

En el caso de las mujeres, aun las nacidas bajo la condición de libres y dentro de familias patricias, debían acatar la potestad del ‘pater’, someterse a la ‘manus’ del marido e inclusive podían estar sujetas a tutela especial (‘tutelae mullieris’).

A pesar de que las mujeres romanas, desde la niñez, recibían una educación distinta a la de los varones, esto en la vida adulta no las hacía menos instruidas que sus maridos, pues desde niñas contaban con mayor tiempo para poder educarse e informarse. Las jovencitas romanas, al pasar la edad de trece años, eran instruidas de manera individual y dentro de las casas.

Ahora bien, dentro de la familia, la mujer casada (‘domina’) ocupaba un sitio fundamental y esta le tenía una gran consideración. La mujer romana, madre de familia, por lo general era muy casera y era principalmente organizadora y directora del hogar, de las labores domésticas, del servicio de los esclavos.

Comparado con Grecia, la mujer romana disponía de un margen amplio de libertades, las que se consolidaron a su favor a partir de la etapa imperial; participaban notoriamente de la vida social y continuamente estaban presentes en banquetes, espectáculos, festividades y ceremonias oficiales, podían participar de algunas actividades comerciales y acompañaban al marido en diversos actos de la vida cotidiana; algunas de ellas llegaron a ejercer notable influencia y hasta dominio sobre de sus maridos.

No son pocos los ejemplos de madres romanas que quedaron viudas y que debieron educar a sus hijos varones, huérfanos de padre, preparándolos para una vida de esfuerzos y honores bajo formas rudas; y a pesar de todo, el vínculo que unía a un romano con su madre era la única relación de confianza que establecía con el mundo femenino.

Pero también había otras mujeres de la familia que cumplían un rol importante, como el caso de las abuelas, quienes participaban de las primeras enseñanzas a los pequeños nietos, lo mismo que las hermanas del ‘paterfamilias’, mujeres muy activas en la vida familiar también.

La madre de familia romana participaba y era agasajada en la festividad de la ‘Matronalia’ (1º de marzo), dedicada a la diosa de la maternidad Juno Lucina, celebración que, antes de los ajustes y cambios del calendario romano, era coincidente con el inicio del nuevo año. La celebración comenzaba en el hogar, en donde la ‘domina’ era honrada por su esposo y ella agradecía al marido frente a toda la familia reunida. La ‘materfamilias’ recibía algunos presentes en ese día y se ofrecía un banquete en el que la patrona servía la comida a los esclavos y esclavas de la casa.

Tras la reunión familiar, las mujeres romanas, en especial las casadas y con hijos, acudían al templo de Juno Lucina a depositar alguna ofrenda. La fiesta de la Matronalia evocaba a Hersilia, la primer mujer romana y a las mujeres de Rómulo y sus demás compañeros fundadores de la ciudad eterna."

 

 




Creative Commons License

Llicència Creative Commons: Podeu copiar i distribuir lliurement els continguts d'aquest web, sense modificar-los, sempre i quan en citeu l'origen.

Darrera actualització:
February 24. 2017 09:15:12