F-eines : LlatÍ.

Pompa Triumphalis

(el triomf militar a Roma)

Durant l'edició del festival Tarraco Viva de 2012, es presentà la recreació històrica de la Pompa Triumphalis oferta a Tit Flavi Vespasià, fill de l'emperador Vespasià, qui, l'any 70 dC, posà fi a la revolta dels jueus, arrasà i espolià l'anomenat segon temple de Jerusalem i en el seu lloc instal.là el quarter de la Legio X Fretensis. 

Aquí us n'oferim algunes fotografies i el text amb què el Projecte Phoenix, que, amb la Legio VII Gemina i Ludi Scaenici van fer possible aquest espectacle, aclareix alguns aspectes d'aquest tipus de celebració del món romà. 

L'ordre que seguia la desfilada d'una Pompa Triumphalis era sempre el mateix, encapçalat cadascun dels "apartats" per una tabula ansata que anunciava als espectadors què aniria a continuació. 

Comencem amb el Senatus PopulusQue Romanus seguit pels senadors, amb les seves preceptives togis praetextis

 

El botí i d'on s'ha sostret:

Noms i imatges pintades dels escenaris de les batalles i/o dels llocs conquerits: 

   

Bous que se sacrificaran, amb el seu victimari: 

Les armes dels cabdills vençuts, seguides dels presoners, que seran executats en acabar-se la Pompa: 

 

Io Triumphe es cridava al pas de la Pompa, animada pels músics: 

 

Els lictores acompanyen, com es preceptiu, el general victoriós: 

El protagonista de la Pompa, el nom del qual figura a la corresponent tabula ansata, duia la pell pintada de color de fang, ja que l'estàtua de Júpiter Òptim Màxim era d'aquest material. Cobert amb la toga palmata, brodada amb fil d'or, duia un ceptre a la mà i sostenien sobre el seu cap una corona de llorer d'or: ningú no podia assemblar-se més que ell, en aquell moment, al mateix Júpiter:

En darrer lloc, els soldats del general. Encapçalats per les insígnies de la seva legió, criden tota mena d'improperis, insults i bromes contra el seu general; avui cal fer-ho: això ajuda a allunyar la invidia del protagonista de la Pompa, que torna a dur penjada al coll la bulla protectora.

 (M.B. i I.Z.)

A continuació, teniu un vídeo que, malgrat les interferències acústiques, recull molt bé el conjunt de la Pompa en moviment:

 

"El triomf és l'entrada solemne i apoteòsica a Roma d'un general victoriós, a qui la pàtria vol recompensar els seus esforços i reconèixer i premiar la seva tàctica i el seu encert en la conducció d'una guerra.
Pròpiament és una festa religiosa, un acte oficial d'acció de gràcies del vencedor a Júpiter Òptim Màxim, patró de la ciutat. És una devolució joiosa a Júpiter dels auspicis que l'ara general victoriós li va demanar el dia que va sortir de la ciutat, en aquell mateix temple, per defensar la pàtria dels seus enemics, que ara han estat derrotats. 
Durant les hores en què se celebra el triomf, la ciutat està sotmesa a l'imperium militar, el triomfador que en aquell moment puja al Capitoli és l'únic cap de l'Estat.
La cerimònia del triomf, molt viva a l'època republicana, entra en decadència durant l'època imperial. El prestigi quasi sobrehumà que comportava el triomf per a un general victoriós representava un perill per a l'emperador, que s'atorgava el mèrit de les victòries dels seus generals en tant que cap suprem de l'exèrcit. De fet, a partir d'August, el triomf se sol reservar a l'emperador o bé als seus familiars.
Coneixem la llista oficial dels triomfs, des de l'edat arcaica (temps de Ròmul) fins a l'any 19 aC (triomf de Corneli Balb a Àfrica). Aquesta llista, anomenada fasti triumphales, estava clavada, juntament amb la llista dels magistrats curials, a la vista dels caminants, en una de les parets de la Regia (casa del Pontífex Màxim). 
L'autor llatí Orosi diu que des de Ròmul fins a Vespasià hi va haver 300 triomfs. El darrer triomf va tenir lloc durant el regnat de Dioclecià (302 dC)" 

Projecte Phoenix